Terra de ponts
Catalunya, una terra rica en història i paisatges impressionants, ofereix als visitants l’oportunitat de descobrir també alguns dels ponts més espectaculars. De fusta, de pedra, medievals, ponts penjants…, tots ells s’alcen com a testimonis silents del passat i criden a creuar-los. N’hi ha molts repartits per tota la geografia catalana i, de tots aquests, us n’hem triat quatre que, per un motiu o un altre, destaquen pel seu encant. Us animem a travessar aquestes quatre meravelles arquitectòniques que enllacen les terres catalanes, unint encant i funcionalitat.
Pont del Diable (Tarragonès)
Testimoni impressionant de l’enginyeria de l’imperi romà, el Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte aixecat entre els costats del barranc dels Arcs, al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l’època romana i el més important de Catalunya. Va ser aixecat al segle I dC, en l’època de l’emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d’Hispània Citerior. L’aqüeducte va estar en funcionament fins a l’edat mitjana. Restaurat diverses vegades al llarg dels segles, el 1905 es va declarar bé cultural d’interès nacional i el 2000 patrimoni de la humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l’aigua, restaurada actualment, que devia fer uns 2 metres més. La construcció de l’aqüeducte va associada a la llegenda del Pont del Diable. Diu que mentre es construïa l’obra, una ventada va enderrocar tota la feina feta. L’arquitecte, desesperat, assegurà que només un diable podria construir un pont que aguantés un mil·leni. Així, Satanàs se li presentà al davant, i li oferí construir el pont a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua de l’aqüeducte. Fet el tracte, el dimoni construí el Pont la mateixa nit, però els constructors van fer que un ase fos el primer a beure. Això explica la llegenda del Pont del Diable, una de les construccions més importants de Tàrraco, i que atreu milers de visitants cada any.
Pont penjant de Rupit (Osona)
Per descobrir els encants del poble medieval de Rupit (Osona) cal travessar un pont penjant de 28 metres. El pont va ser construït el 1945 per un grup de veïns per salvar la riera de Rupit, afluent per l’esquerra del Ter, i va ser restaurat el 1994. Es tracta d’un pont suspès damunt la riera format per una estructura de ferro i fusta. El pont penjant de Rupit té la particularitat que no pot ser creuat per més de 10 persones alhora, ja que podria trontollar massa, però travessar-lo genera una impressió única i és tota una aventura, especialment si es va amb infants. Aprofiteu la travessa per visitar aquest poble, un dels més bonics de Catalunya, amb les seves cases de pedra senyorials, la seva història medieval i el seu excepcional entorn natural.
Pont de Llierca (Garrotxa)
El pont de Llierca, també anomenat pont de Sadernes, amb una alçada de gairebé 30 metres, travessa el Llierca entre Tortellà i Sadernes a la Garrotxa. Es té constància del seu ús des del segle XIV. El pont té una mida de 52 metres de longitud i compta amb empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s’eleva, en el seu punt màxim, fins a 28 metres per sobre les aigües del riu que li dona nom. A banda i banda hi ha una barana de pedra massissa. L’amplada total no supera els tres metres, espai per on passaven persones, bestiar i mercaderies. De fet, es creu que aquest pont, construït amb finalitats comercials i que respon a la tipologia medieval, podria haver estat un dels primers peatges de Catalunya.
Pont de Tavascan (Pallars Sobirà)
El pont vell de Tavascan està situat dins el nucli del poble de Tavascan, sobre el riu que porta el mateix nom. Té un estil romànic tardà del segle XIII, però no està documentat. Està format per un sol arc de mig punt lleugerament rebaixat, construït a base de pedra lligada amb calç. El terra és de doble vessant fet amb còdols de riu. Té una longitud de 15,70 m i l’amplada de 2,8 m. La sola del pont fa 1,10 m i fins al nivell de l’aigua hi ha uns 7 m. Aquesta construcció d’època medieval travessa el riu Noguera de Tavascan just abans que aquest desaigüe en el Noguera de Lladorre, i fou una de les vies que empraren els jueus de la resta d’Europa per fugir de la persecució dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
