Situat al cor de la Segarra, el municipi de Ribera d’Ondara és un paradís rural que ofereix una combinació perfecta de paisatges serens, riquesa històrica i tradicions autèntiques. Terra de secà on s’alcen petits pobles que van créixer a la vora d’antics castells medievals i belles esglésies romàniques, el municipi de Ribera d’Ondara el componen tretze nuclis units per una infinitat de camins amb molts racons per descobrir. Endinsa’t a la Segarra més ancestral tot passejant pels seus paratges i descobreix els nombrosos vestigis que es conserven del seu passat medieval: restes de castells i esglésies, cases senyorials, belles masies i antics molins envolats de camps de secà.
Aquest municipi s’estén pel sector sud-est de la comarca de la Segarra. Va ser creat el 1972, amb el nom de Ribera d’Ondara (54,47 km2), per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova i de Sant Pere dels Arquells i segons les últimes dades l’habiten al voltant de 450 persones.
El municipi té la clàssica configuració segarrenca, de petites muntanyes originades per l’erosió i planures entre les quals discorren el riu Ondara i el seu afluent, el Torrent Salat, que té aquest nom per les aigües salades i amargues amb un bon component de magnesi.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb cultius de cereals com ordi i blat, ametllers, oliveres i vinya. En la ramaderia predomina la cria d’aus i bestiar porcí.
Els nuclis de població que comprèn aquest municipi són el poble de Sant Antolí i Vilanova, cap de municipi, Montpalau, Montlleó, Montfar, Pomar, Briançó, Sant Pere dels Arquells, Rubinat, Gramuntell, els Hostalets, Llindars, la Sisquella i Mas Claret.
Recorrent els tretze nuclis que formen el municipi es poden veure nombrosos vestigis tant del seu passat medieval com de temps més moderns. De l’edat mitjana destaquen les restes dels castells de Sant Antolí, Briançó, Rubinat, Llindars o Timor (entre Sant Pere dels Arquells i el Mas Claret). Tot i que la majoria està en molt mal estat de conservació, encara es poden veure fragments de mur i alguna paret.
Pel que fa a les nombroses esglésies del municipi, cal destacar que gairebé totes són d’origen romànic i en pràcticament totes es conserven elements arquitectònics originals.
Entre les esglésies més destacables cal esmentar la de Sant Antolí, que està en molt bon estat i conserva una nau romànica i una altra de gòtica; i la de Sant Pau de Narbona, a Pomar, amb els seus dos campanars de cadireta.
Altres temples del romànic remarcables són el de Santa Maria de Montlleó, que malgrat haver estat molt reformat conserva l’estructura romànica i la forja original en una de les portes; el de Sant Jaume de Montpalau, que conserva un sarcòfag del segle XIV; Sant Pere dels Arquells, d’estil gòtic i amb un campanar de cadireta curiosament situat sobre l’absis, o el de Santa Maria de Rubinat, que llueix un dels pocs campanars d’estil llombard de la comarca.
També d’origen medieval són les cases de Cal Roig i Cal Lluelles, a Gramuntell, que estan datades entre els segles XIII i XV; el Mas Nuix, a la Sisquella; els arcs de Montpalau i els portals de Gramuntell.
Dels segles XVII i XVIII són les esplèndides masies i cases pairals com la de Mas Claret, que va ser reformada el 1918 per l’orde dels Claretians de Cervera; Cal Vidal, a Montpalau; Ca l’Alió, a Sant Pere dels Arquells, o Cal Colom, a Llindars.
Les millors estacions per visitar Ribera d’Ondara són la primavera i la tardor, ja que les temperatures són més suaus que durant la resta de l’any i fan les excursions i passejos més agradables.
Si es visita el municipi a l’estiu val la pena acostar-se a la piscina municipal de Sant Antolí i Vilanova per refrescar-se. A més, es pot fer un tram de la ruta del camí català de Sant Jaume i acostar-se a l’església del mateix nom.
Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Pomar i Briançó celebren junts les seves festes majors el dissabte després del 23 d’abril i l’últim cap de setmana d’agost; Montpalau, el penúltim cap de setmana de juliol; Sant Pere dels Arquells, el cap de setmana anterior al 20 d’agost; Pomar, el 16 d’agost; Llindars, el penúltim cap de setmana d’agost; Rubinat, el primer cap de setmana de setembre; Montfar, el tercer diumenge de setembre i Gramuntell, el primer diumenge d’octubre.
Ribera d’Ondara és una finestra oberta a la història, la natura i les tradicions de la Segarra. Visitar els 13 nuclis d’aquest municipi és una oportunitat per desconnectar de l’estrès diari i reconnectar amb els valors essencials de la vida.
Tretze nuclis amb molts racons per descobrir
Els pobles del municipi comparteixen una història molt similar que es remunta als temps de la Reconquesta, quan es van originar als peus dels seus castells i van anar passant de mans d’uns senyors feudals, entre els quals destaquen els Cervera, els Queralt, els Aimeric. Tot i això, cadascun dels tretze nuclis té les seves particularitats i els seus racons per descobrir. Coneix-los.
Briançó
Entre els Hostals i Montlleó, en un tossalet, es troba el poble de Briançó. Fins fa pocs anys havia estat tancat per les cases, que formaven un cercle al voltant d’una placeta, on s’entrava per un portal. Les cases no tenien obertures en la façana del mur fins a una altura considerable. Briançó és ben urbanitzat i adaptat a les necessitats agrícoles modernes, encara que conserva molt del seu tipisme medieval.
Gramuntell
El poble de Gramuntell s’agrupa en una coma que ressalta força en els planells del sud de Cervera. Gramuntell havia format part del primitiu terme de Cervera i Granyena de Segarra. El monestir de Santes Creus comprà el lloc el 1230, i en tingué la senyoria fins a la desamortització. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria.
Hostalets
El nucli dels Hostalets és format per un carrer que té el seu nucli antic vora la capella de Sant Jordi. A ponent del poble hi ha les restes de l’antic molí i d’una casa senyorial. Els Hostalets de Cervera es va originar en un petit nucli de vells hostals construïts a peu de l’antic camí ral de Barcelona a Lleida. El lloc va adquirir importància a mitjan segle XVI, quan el baró Jordi Aimeric hi feu erigir una capella.
Llindars
Llindars és un altre petit nucli situat al sud del municipi de Ribera d’Ondara. L’església, refeta al segle XVIII, és dedicada a Sant Roc. La casa pairal més notable del lloc és cal Colom.
Montfar
El poble de Montfar és la primera agrupació urbana del terme de Ribera d’Ondara, des de la banda oriental. Antigament, les cases havien format un petit clos. La capella, dedicada a Santa Maria, té trets medievals i, a l’interior, alberga algun sarcòfag. Diversos elements ornamentals de la capella en foren sostrets i aprofitats per decorar una font pública.
Montlleó
Montlleó, també conegut com a Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100). Des d’aquest punt es domina la ribera d’Ondara. L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic i consta en la llista de parròquies del bisbat de Vic abans de 1154. Dels tres absis que tenia només se’n conserven dos. L’interior va ser reformat en època gòtica i neoclàssica. El campanar és de principis del segle XIX.
Montpalau
Montpalau va ser agregat al municipi de Ribera d’Ondara per la seva proximitat a Montlleó. S’agrupa a la banda del tossal on hi havia el castell de Montpalau. Conserva una part medieval i, a la part baixa, un carrer amb construccions modernes. L’església parroquial de Sant Jaume, sense perdre algunes parets i altres trets romànics, fou reformada en època gòtica i encara posteriorment.
Pomar
La part més antiga del poble de Pomar té un traçat medieval i fora del clos s’hi ha anat construint noves edificacions. La primitiva església romànica va ser reformada posteriorment.
Rubinat
El poble de Rubinat està situat a la costa d’un turó. Està format per dos carrers més o menys paral·lels, on hi ha l’església de Santa Maria, un notable edifici romànic de tres naus, que primitivament tenia tres absis. El campanar és dels segles XVII o XVIII. Es conserven encara restes molt malmeses de l’antic castell.
Sant Antolí i Vilanova
El nucli més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la riba esquerra del riu Ondara. És format per uns carrerons que en altres temps eren tancats per dos portals. L’antiga església parroquial és al cim de la costa. La part esquerra de l’edifici conserva la construcció romànica, mentre que a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb trets gòtics. Al segle XVIII s’hi afegí la capella de Sant Isidre. Prop de l’església es conserva una part de l’antic castell o palau dels Aimeric, de traça gòtica.
Durant la segona meitat del segle XVI va ser construïda una gran plaça fora del nucli vell i que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí. El 1950 s’inaugurà la nova església parroquial de Santa Maria de Sant Antolí, que unia Sant Antolí amb Vilanova.
Sant Pere dels Arquells
La història d’aquest lloc arrenca d’una antiga església dedicada a Sant Pere que formava part d’un petit priorat. El poble de Sant Pere dels Arquells està situat en un lloc ric en aigua, a la dreta del riu Ondara, al fons de la vall. Aquest poble és format per un grup de cases formant una placeta interior, la qual cosa, unida a l’origen monàstic del lloc, ha fet suposar que el seu àmbit podia ser d’un antic claustre del priorat.
La Sisquella
El petit nucli de la Sisquella es troba a l’esquerra del Torrent Salat. Es va crear al llarg del segle XVI com a petit nucli prop del Mas de Nuix o Mas Ramon. Els Nuix de Cervera hi tenien dominis senyorials i fundaren el 1480 el mas que porta el seu nom, amb una gran casa de tipus senyorial, amb baluards i llotgetes a la part superior de les cantonades.
Montpaó, Timor i Mas Claret
Montpaó va ser un antic domini i castell que s’estenia en el serrat sobre Sant Pere dels Arquells. La família senyorial dels Montpaó és àmpliament documentada entre el 1112 i el 1349. El lloc es va despoblar i desaparegué al llarg del segle XVIII, i la seva parròquia passà a la veïna església de la Sisquella. Unes ruïnes identifiquen on era l’antic castell i el poble de Montpaó.
De l’antic lloc de Timor en resten pocs vestigis. De l’antiga parròquia de Sant Jaume de Timor en queden ruïnes. Al lloc on hi ha la masia anomenada Torre de Timor hi hagué el castell del mateix nom. Mas Claret o de Toni és una explotació agrària