Quart: terrissa i ceràmica

LA TERRISSA I LA CERÀMICA A TOCAR DE GIRONA

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l’àrea metropolitana de Girona. Per la seva proximitat amb la capital, el municipi ha pres molta importància en relació a l’economia i a la població. L’expansió demogràfica i econòmica de Girona les últimes dècades i la facilitat de comunicació entre ambdues poblacions ha sigut un aspecte positiu tant per Quart com per Girona.

La relació entre els dos nuclis de població ha variat considerablement al llarg dels anys. A partir de la dècada dels 50, Girona es converteix en un gran mercat de treball per la gent de Quart i més tard, la capital també n’és la causa de l’expansió demogràfica. Catalunya va rebre un flux immigratori molt notable del sud d’Espanya durant els anys 60. Aquest fenomen també es va estendre a diferents indrets del terme de Quart, sobretot a Palol d’Onyar i a la Creueta, on s’instal·là majoritàriament la classe treballadora. A partir de la decàda dels 70, el desenvolupament econòmic i la massificació urbana fa que a Quart s’expandeixin les urbanitzacions i barris residencials.

Quart no només es coneix per la seva situació geogràfica, prop de la capital, també és reconeguda per ser un referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. La més representativa i característica de la població és la terrissa negra. La vinculació amb la terrissa a Quart comença durant la baixa edat mitjana, ja que un grup d’artesans s’establiren a la zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

La Confraria de Santa Justa i Santa Rufina o Confraria d’Ollers de Quart va ser autoritzada pel rei Felip II el 7 de maig de 1572 i és testimoni de l’època de plenitud de l’artesania terrissera a Quart, que fins a finals del segle XIX, s’erigeix com a eix organitzador de la producció terrissera en aspectes tant diversos com l’autoregulació de l’ofici o la comercialització de les peces. Aquest gremi va viure una època d’esplendor econòmica durant els segles XVI i XIX, però entrà en crisi amb l’aparició de nous materials i noves tecnologies. És llavors quan Quart s’especialitza amb la ceràmica decorativa i artística. Durant aquesta nova etapa el municipi és un punt clau d’aquest camp al país, ja que és coetani amb l’auge de l’estètica Modernista i Noucentista.

El municipi, l’any 2000, fou declarat Zona d’Interès Artesanal pel Consorci d’Artesania de la Generalitat de Catalunya. Aquesta classificació va ser modificada l’any 2016 per la d’Ofici Singular. Degut a la tradició terrissaire, patrimoni del municipi que consta que hi estigué present des del segle XIV, es va instal·lar fa vuit anys el Museu de la Terrissa de Quart. Aquest es troba ubicat a l’antiga bòbila de Sta. Margarida propietat de la família Ginesta, un espai digne de ser visitat per totes les seves representacions de ceràmica. El museu és un centre patrimonial que, amb la col·laboració de l’Associació de Terrissers Artesans de Quart ajuda a conèixer i difondre el treball de la terrissa i la ceràmica des dels primers processos d’industrialització. Set-cents anys d’història i d’activitat terrissera han marcat el tarannà humà, econòmic, cultural i social del municipi.

El terme municipal de Quart engloba sis nuclis urbans: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Tots amb una personalitat i característiques històriques geogràfiques diferents, completen el terme de Quart. Alguns d’aquests nuclis daten del temps dels íbers, com la Creueta i el Castellar de la Selva, on s’hi han trobat restes arqueològiques que testimonien l’assentament de diferents civilitzacions a les poblacions. Actualment a Sant Mateu de Montnegre, Montnegre i Castellar hi viuen i treballen poques persones. La majoria de la població es concentra a Quart, Palol i la Creueta.

Un dels llocs d’interès més reconeguts a la zona és l’església romànica de Sant Martí de Castellar de la Selva. L’edifici, de planta rectangular, originalment es va cobrir amb un embigat de fusta i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba documentat per primera vegada l’any 1279 i ha estat restaurat per assegurar-ne la seva continuïtat. La seva situació, enmig de la natura, la fan un dels grans atractius del poble. Dins del mateix Inventari i amb un campanar de planta quadrada també es pot visitar l’església de Sant Mateu de Montnegre, que s’erigeix enmig del Massís de les Gavarres. També destaca l’església de Palol d’Onyar on hi trobem el retaule ceràmic del Roser datat del s. XVIII

Per a més informació, visita www.quart.cat

 

GALERIA
Deixa un comentari

Informació de la Ruta
  • Comarca
  • Categoria
  • Situació
    Quart, 17242, Girona
  • Telèfon
    972 469 171
  • Correu electrònic
    ajuntament@quart.cat
UBICACIÓ