Parcs Naturals de Catalunya
Catalunya és parada obligada per als amants de la natura. Als parcs naturals catalans hi ha mamífers, rèptils, amfibis, insectes i molta altra fauna i flora per conèixer i estudiar. I és que a Catalunya hi ha 20 parcs naturals, entre els quals hi ha l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que compta amb rica flora i fauna, gairebé 200 estanys i unes cingleres imponents.
Un parc natural és un espai protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu. Cada parc natural del país té un encant especial.
El de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya i està ple d’espècies amenaçades; el del Cadí-Moixeró té una enorme biodiversitat; al del Cap de Creus hi trobem els penya-segats més impressionants del país; Collserola és el parc natural més a prop de Barcelona; el dels Ports és feréstec, hàbitat de la cabra salvatge; al del Montgrí, illes Medes i Baix Ter hi ha un dels fons marins més impressionants; a l’Albera hi conviuen vegetacions ben diferents; el massís del Pedraforca és la muntanya emblemàtica dels excursionistes; el del Montseny és reserva de la biosfera; Montserrat és tot un símbol; al bosc de Poblet hi ha l’única comunitat de roure reboll de tot Catalunya; a Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha un paisatge únic de cingles i monòlits de conglomerat rogenc; a la serra de Montsant hi trobem barrancs i cingleres i a la zona volcànica de la Garrotxa, amb la quarantena de cons volcànics, hi ha el millor exponent volcànic de la península Ibèrica. Per als amants dels ocells, a Catalunya hi ha el parc natural del Delta de l’Ebre, els Espais Naturals del Delta del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà. I les últimes dues incorporacions: les capçaleres del Ter i del Freser i la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida.
De tots aquests tresors, aquest mes en destaquem cinc.
Alt Pirineu
Situat entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el parc natural de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya i acull una gran varietat d’espècies protegides. Disposa d’una extensa xarxa de camins per descobrir-ne tots els racons. Compta amb un gran nombre d’espècies protegides, tant animals com vegetals, i una varietat en el paisatge que va des dels boscos mediterranis fins a la flora alpina. Pel que fa al paisatge, destaquen l’estany glacial de Certascan, el més extens del Pirineu, i la cigalera de l’obaga de Baleran, una de les cavitats més profundes de Catalunya. Però potser el més conegut és la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya, tot un símbol.
Cap de Creus
Situat a la part més oriental de la península Ibèrica, a l’Alt Empordà, es troba el parc natural de Cap de Creus, un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística format per dues àrees diferenciades: la terrestre i la marítima. A més de l’inqüestionable valor biològic i geològic de la zona, destaca també l’excepcional bellesa paisatgística que ofereix: salvatge, variada i acolorida. Penya-segats abruptes, roques fosques solcades pel vent i la sal, illes i illots i cales recollides. El patrimoni arquitectònic del cap de Creus és de primera magnitud. L’exemple més notable és el monestir de Sant Pere de Rodes, seu del centre d’informació del parc.
Montseny
El massís del Montseny és parc natural i reserva mundial de la biosfera. El coronen cims com el turó de l’Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres), i acull un patrimoni natural i cultural molt ric. Abasta parts de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental i el travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant. Del patrimoni cultural en destaquen les construccions megalítiques de la serra de l’Arca, la vil·la romana de Can Terrers, les moltes esglésies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats o el conjunt del Tagamanent.
Delta de l’Ebre
El delta de l’Ebre és l’hàbitat aquàtic més important de Catalunya i presenta una riquíssima varietat d’ambients: riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals. La confluència del medi marí i del continental afavoreix una elevada diversitat d’espècies de peixos. Quant als ocells, han estat citades més de 400 espècies i aplega algunes de les colònies més importants de la Mediterrània. El parc natural ofereix nombrosos itineraris per fer a peu, amb bicicleta, canoa o cavall, ja que compta amb moltes àrees d’interès, com l’Encanyissada, la Tancada, la punta de la Banya, l’illa de Buda, o la punta del Fangar.
Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Situat al bell mig de la serralada dels Pirineus, el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb altituds que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 metres, està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, on l’aigua, amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides n’és la protagonista. El parc nacional té una superfície de més de 40.000 hectàrees repartides entre quatre comarques lleidatanes: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Hi ha dues entrades principals: Boí, a l’Alta Ribagorça, i Espot, al Pallars Sobirà.
S’hi poden fer moltes rutes. Una de les més recomanades per començar a prendre contacte amb el parc és arribar fins al Mirador de Sant Maurici, un recorregut en què es pot admirar l’estany de Ratera, un dels més de 200 llacs existents, i es pot contemplar un paisatge d’avets i pi negre, i nombroses cascades, en què habiten animals com l’isard, la marmota i el trencalòs, un carronyaire, una fauna similar a la dels Alps.
Més llarga és la travessa anomenada Carros de Foc, molt popular entre els muntanyencs, que proposa completar un recorregut circular pels nou refugis del parc, que es troben a una altitud d’entre els 1.900 i els 2.400 metres. Si es volen emprendre recorreguts partint d’una altitud notable, hi ha la possibilitat d’agafar el telefèric, que en menys d’un quart d’hora puja des del pantà de Sallente a l’estany Gento, situat a més de 2.000 metres.
El parc ha arreglat i equipat alguns dels indrets amb millors vistes per facilitar-ne l’accés i protegir l’indret per evitar possibles caigudes. Tots ells són fàcilment accessibles i als que tenen millors panoràmiques hi ha una taula que facilita una millor identificació dels elements principals del paisatge.
Senyalització del sender de “Camins vius”
En els pobles per on passa aquesta proposta d’itinerari, els senderistes trobaran cartells que els mostren les principals característiques de les etapes que surten d’aquests llocs.
