El bo i millor de les platges i la costa mediterrània
Les Terres de Mestral són de mar i muntanya perquè un territori petit concentra, en pocs kilòmetres, el bo i millor de les platges i la costa mediterrània i unes serres sorprenents que són plenes de llegendes, camins, vies ferrades…
Petits pobles d’interior i de costa, conserven l’essència d’una ruralitat ben viva, ideal per als turistes contemplatius, però que, alhora, conviden a no parar (ja sigui a peu, BTT, kayak, paddle, surf…) per descobrir una terra que ens parla per igual de naufragis, pirates, sants que caminaven i vampirs de quatre potes.
A les muntanyes de les Terres de Mestrals els agrada remullar-se al mar. La serra de Llaberia i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs són excepcionals miradors sobre la mar i de terra endins. Serres que van ser explotades agrícolament fins fa cosa de cinquanta anys i que, avui dia, són paratges naturals d’una gran força i caràcter. En el cas de la Serra de Llaberia, es tracta d’un espai natural protegit amb barrancs i cingleres espectaculars, amb una fauna vertebrada rica i diversa i amb un flora i vegetació típicament mediterrània. Les muntanyes de Tivissa-Vandellòs també són un espai protegit molt desconegut avui dia, malgrat que durant segles van ser una via principal que unia l’Ebre i la Mediterrània.
I ara ens en anem al mar. Si la costa de les Terres de Mestral és coneguda avui dia és per les seves platges de sorra fina i aigües transparents, ideals per gaudir amb la família i practicar tot tipus d’esports. Totes tenen el certificat de qualitat ambiental EMAS, i bandera blava en la majoria de casos. Són platges amb personalitat pròpia, amb els boscos i les muntanyes a tocar, que conviden a passejar relaxats, fer senderisme arran de costa i gaudir de manera única de la tranquil·litat de la mar Mediterrània. Alhora, però, aquesta costa també ens parla de llegendes, pirates, naufragis i gestes d’homes que pescaven la tonyina amb almadrava.
I ja siguin de mar o de muntanya, els pobles de les Terres de Mestral respiren història pels quatre costats. Enclavats on són des de fa segles, en tots hi ha notícia de pobladors antics que hi vivien i hi treballaven. D’aquí que tots els pobles ens parlin de llegendes i històries que deixen bocabadat, com el cas dels gossos vampirs de Pratdip. Més enllà d’aquesta pàtina de misteri, són pobles ben cuidats i amb serveis on val la pena apropar-s’hi, ni que sigui per fer-hi una passejada.
I desprès de recórrer el territori, no podem deixar de banda l’essència de la cuina Mediterrània. La cuina ens parla tant d’un lloc com els paisatges, els pobles o les persones de la terra. A les Terres de Mestral, la gastronomia ens parla de la dieta mediterrània, on la cuina troba l’equilibri perfecte entre la mar i la muntanya. Des del mar, la tonyina. De la terra, l’oli, la mel i els fruits secs. L’oferta gastronòmica és molt variada i extensa amb una gran varietat de restaurants, segons el tipus de cuina, des de la més tradicional fins a la més elaborada, adaptada als nous temps i als paladars més exigents. I entre tots els plats de la cuina de les Terres de Mestral, la icona és la clotxa, un menjar tradicional del territori que té la capacitat d’adaptar-se als nous temps i que alhora ens permet conèixer i assaborir la tradició i els temps passats. I és que la clotxa era i és un menjar de tros, de camp, d’aire lliure i ple de sabor.
Per si vols saber-ne més, terresdemestral.cat.