Alcanar, esperit mediterrani.
Amb la presència constant del mar com a punt de referència, Alcanar ofereix al visitant una àmplia gamma d’atractius: platges per a tots els gustos, jaciments arqueològics i multitud de racons on gaudir de l’esperit mediterrani i de construccions tradicionals, com l’antiga cisterna o la sínia. A més, el visitant podrà assaborir una gastronomia marinera que té com a protagonista el llagostí i el suquet de peix, entre altres delícies de la mar.
Alcanar és la porta de Catalunya al sud del Principat. Aquest municipi del Montsià és el més meridional de Catalunya. S’estén al llarg de la costa, a l’est de la serra de Montsià des de davant de la punta de la Banya (al Parc Natural del Delta de l’Ebre) fins als límits de la plana de Vinaròs i el riu de la Sénia, al sud, tocant al País Valencià.
Alcanar compta amb una població d’uns 10.000 habitants i el municipi es divideix en dos nuclis principals. A l’interior, la ciutat d’Alcanar, eminentment agrícola i primer productor de cítrics de Catalunya. Al litoral, la vila marinera de les Cases d’Alcanar, en plena badia dels Alfacs, el major port natural d’Europa amb els seus 150 km2.
La gran expansió turística de la zona costanera ha donat lloc a un tercer nucli disseminat de viles i apartaments conegut com a Alcanar-Platja. Es tracta d’un tram d’urbanitzacions i zona residencial que compta amb la major part de l’oferta d’allotjament turístic del municipi. Amb 12 quilòmetres, les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja cobreixen bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià.
A Alcanar, doncs, trobareu passat i present, interior i costa, platges netes i tranquil·les i serra escarpada, gastronomia reconeguda i bones instal·lacions esportives. Comencen?
Orígens ibers
Els orígens d’Alcanar es troben al poblat ibèric de la Moleta del Remei (s. VII aC). Viatgeu en el temps 2.600 anys endarrere visitant el poblat ibèric de la Moleta del Remei, un dels jaciments ibèrics més grans (4.000 m2) i més importants de Catalunya, rehabilitat per a la visita pública i des del qual es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la badia dels Alfacs i el Delta de l’Ebre. Fou declarat monument històric-artístic l’any 1979.
Prop del jaciment trobareu l’ermita del Remei, dedicada a la patrona del municipi, d’estil gòtic i barroc, que conserva un molt interessant fresc de la batalla de Lepant a l’interior.
Si us introduïu dins la població d’Alcanar, us sorprendrà el centre històric. Carrers estrets i costeruts parlen de com es va originar el nucli l’any 1239, després que l’ocupació àrab deixés una forta empremta en molts aspectes.
En els segles posteriors i fins a arribar al XVII, Alcanar, vila de tradició pesquera, va ser objectiu preuat per part de pirates, fet que va obligar a la construcció del recinte emmurallat.
Un recorregut pel nucli antic ens revela vestigis de l’antiga muralla, com ara la torre del carrer Nou (s. XVI-SVII), estrets i bells carrers medievals, la cisterna del Vall (any 1600) i l’església de Sant Miquel, amb portalada principal renaixentista. Cal destacar algunes cases senyorials dels s. XIX-XX: casa del Marquès, casa dels Sunyer i casa O’Connor, que alberga el centre d’interpretació de la cultura dels Ibers.
Nius de metralladores
Des de les Cases d’Alcanar caminant pel codolar de la platja del Marjal trobareu un bon nombre de nius de metralladores de la Guerra Civil Espanyola de 1936, un dels conjunts més complets que trobem a Catalunya i que es complementa amb fortificacions situades al peu de la serra de Montsià.
Els nius de metralladores són unes estructures de defensa que estaven vinculades a un complex format per trinxeres refugi i polvorí, excavats al subsòl, que formaven part de la fortificació de la costa d’Alcanar, que era un punt estratègic per la seva vista privilegiada sobre la badia dels Alfacs.
Clementines i llagostins
L’economia del municipi d’Alcanar està repartida en diversos sectors i diferenciada per nuclis. El motor econòmic principal del litoral de les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja és el turisme. La població marinera de les Cases d’Alcanar es dedica majoritàriament a la pesca, sobretot de llagostins. Per la seva banda, el nucli principal d’Alcanar destaca pel conreu de la fruita cítrica, amb la clementina com a estandard, ametllers i oliveres.
Tant els productes de secà (oli), de l’horta (verdures) i de la mar (peix i marisc) es barregen en una gastronomia que sap combinar tots aquests ingredients d’una manera pròpia i singular. De l’àmbit gastronòmic d’Alcanar en destaca la part marinera, que és capaç d’oferir el famós llagostí local i el deliciós suquet de peix, característic de les Cases i que es pot degustar en qualsevol dels nombrosos restaurants locals.
Altres plats bàsics de la gastronomia local són el caldo, el “campanero”, l’all i pebre, el peix torrat, i els arrossos. Sense oblidar els productes de la mar: llagostins, grumolls, monets, moixarra, ortigues, palaia, “purets”, espardenyes, dàtils, caixetes, escamarlans, etc
En l’apartat de la rebosteria, a més de la tradicional i típica a totes les poblacions del Montsià (carquinyolis, cocs, pastissets, borraines amb mel…). Alcanar està introduint la taronja en els dolços. Cal destacar el receptari de “La clementina d’Alcanar a la cuina”, elaborat per la Fundació Alícia.
Al llarg de l’any, s’organitzen tres jornades gastronòmiques i una diada per promocionar la cuina local de la mà dels restauradors membres del Col·lectiu Gastronòmic d’Alcanar i les Cases. Així, al febrer pren protagonisme la galera, al març les tapes marineres, al juny és el torn del llagostí, al juliol el musclo del Delta i als mesos de novembre i desembre el protagonisme l’acapara la clementina.
Platges i natura
La part litoral, coneguda des de sempre pel nom de “les Cases” és un petit poble mariner edificat al voltant d’una torre de defensa que s’alça a prop de la costa, a 4 km d’Alcanar. Al llarg dels 12 quilòmetres de litoral dins l’anomenada “Costa de l’Ebre” trobem platges de totes les varietats, amb sorra fina o petits còdols, totes acaronades per càlides aigües. Destaca la platja de les Cases-Marjal, on oneja des de 1994 la Bandera Blava d’Europa i les recents mencions de platges verges a les Timbres i la platja de Sòl-de-Riu i la Platjola. Aquest paratge costaner és idoni també per practicar-hi esports nàutics al port natural dels Alfacs, únic a Europa per les seves característiques i dimensions (150 quilòmetres quadrats).
Per als amants de la natura, Alcanar ha recuperat antics senders a la serra del Montsià per a la pràctica de l’excursionisme i el senderisme. Per la costa, carril verd fins a la zona humida de Sòl-de-riu, guardonat sender blau (3,5 km) pel seu alt valor paisatgístic i mediambiental, tot resseguint les platges verges.
A les Terres del Sénia també trobem la major concentració coneguda d’Oliveres Mil·lenàries de tot el món. A Alcanar, podem admirar 7 oliveres mil·lenàries vora l’ermita del Remei.
Festes i cultura
Folklore i tradicions configuren el calendari festiu anual d’Alcanar. Destaquen les jornades de teatre de primavera (abril); la festa dels pagesos o dels bous (Sant Isidre, 15 de maig); festa dels pescadors amb processó marinera en barca per Sant Pere (29 de juny); festa dels mariners (16 de juliol); festa major de les Cases d’Alcanar amb bous al port i revetlles nocturnes (15 d’agost); Sant Miquel (29 de setembre) amb mercat Iber i visites teatralitzades al poblat ibèric de la Moleta del Remei; i festes del Remei el segon diumenge del mes d’octubre.
Per a més informació: www.alcanar.cat
