El camí de Sant Jaume de Catalunya

El camí de Sant Jaume de Catalunya

El camí de Sant Jaume, la famosa ruta de pelegrinatge a Compostel·la, té també com a punt de partida diversos llocs de Catalunya. I és que aquesta travessa no només es pot fer des dels territoris més al nord com França o Astúries. Des de la Costa Brava gironina i també des de Montserrat i ha itineraris que, després de passar per altres municipis catalans, arriben a enllaçar amb altres recorreguts més clàssics que porten a la ciutat gallega de Compostel·la. Es tracta de camins transitats des de fa segles i que es poden fer a peu, en bicicleta o a cavall. Aquest mes que se celebra Sant Jaume (25 de juliol) us descobrim el camí de Sant Jaume català. Voleu saber quina ruta fa?

Els camins de Sant Jaume de Galícia veuen passar, any rere any, centenars de milers de pelegrins d’arreu del món que busquen, en la soledat del camí, un espai de reflexió que els allunyi del ritme frenètic quotidià de la societat actual. Amb la recuperació d’aquests itineraris mil·lenaris d’arrel medieval, Catalunya s’integra en aquesta gran ruta cultural europea.

Des del Pertús i Sant Pere de Rodes fins a Girona, Montserrat i Lleida, els camins de Sant Jaume travessen tot Catalunya en diferents ramals que porten a Saragossa i al vell camí francès, vers Jaca o Logronyo. Sigui a peu, en bicicleta o bé a cavall, el pelegrinatge fins a la tomba de l’apòstol Jaume de Galícia no només representa fer un camí espiritual i d’introspecció personal, sinó que suposa, alhora, el privilegi de poder gaudir de tota la riquesa natural, paisatgística i cultural que ofereix aquest “camí de camins” al seu pas per Catalunya.

Del Cap de Creus a Finisterre

Val a dir que hi ha nombrosos punts de Catalunya on iniciar aquesta travessa, però si volem anar d’extrem a extrem de la península Ibèrica, la ruta la començarem al Cap de Creus.

El camí de Sant Jaume recull els pelegrins que venen d’Europa per la Jonquera i es dirigeixen cap al Port de la Selva, i a l’emblemàtic monestir de Sant Pere de Rodes, emplaçant la serra que domina el mar del Cap de Creus, un dels centres de pelegrinatge medieval més importants d’occident. D’orient a occident de la península Ibèrica: del Cap de Creus a Finisterre; de Sant Pere a Sant Jaume.

El camí des de terres gironines té dos possibles inicis. El de Port de la Selva té el valor simbòlic de partir d’arran de mar. A més, passa pel monestir de Sant Pere de Rodes, que a l’edat mitjana fou el lloc de pelegrinatge més important de la península Ibèrica després de Santiago. L’altre parteix de la Jonquera, a la frontera amb França, i enllaça amb una de les principals rutes europees. Tots dos camins menen a Figueres, ciutat que destaca per la seva acollidora Rambla i pel museu dedicat a Salvador Dalí.

De Figueres a Bàscara, el camí de Sant Jaume enfila un seguit de pobles que traspuen història: Santa Llogaia d’Àlguema, Borrassà, Creixell i Pontós. Passejant pels seus carrers, places i rodals, es poden descobrir jaciments neolítics, restes romanes, esglésies barroques i cases pairals. La ruta de Bàscara a Girona té dues variants que conflueixen a Medinyà. Es pot fer camí per Orriols, Viladasens i Cervià de Ter, o bé per Vilademuls i Terradelles.

Arribats a Girona trobareu una ciutat plena d’atractius com el parc de la Devesa, el barri jueu, la catedral, les cases del riu Onyar, etc. Des de la ciutat, la ruta jacobea torça en direcció nord-oest per la via verda Girona-Olot, que segueix el traçat d’una antiga via de ferrocarril. A l’altura de Sant Esteve d’en Bas, on enllaça amb la variant d’Olot, gira de nou cap al sud-oest, coincidint amb el vell camí ral d’Olot a Vic, herència d’una antiga carretera romana plena d’hostals reconvertits en pagesies. Després de travessar el Collsacabra, la ruta baixa cap a la plana d’Osona fins a anar a raure a Vic. Aquesta ciutat és coneguda, entre altres motius, per la seva plaça Major, una de les places porticades més grans i boniques de Catalunya, i per la imponent catedral de Sant Pere.

Entra la capital d’Osona i la del Bages, Manresa, se succeeixen boscos de roures i alzines esquitxats per petits i escadussers nuclis de població. Un dels punts més interessants d’aquesta etapa és el monestir de Sant Benet de Bages, un majestuós conjunt envoltat de vegetació, declarat monument nacional. Una mica més enllà de Manresa, ciutat que posseeix un ric patrimoni arquitectònic, des de carrers medievals fins a palauets modernistes.

 

El centre espiritual: Montserrat

A continuació, la ruta passa per Castellgalí i puja a Montserrat, un dels principals símbols culturals i religiosos del país. Enclavat entre les roques hi ha el monestir benedictí de Santa Maria, que allotja la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, coneguda popularment com la Moreneta. Després de passar per Sant Pau de la Guàrdia i Castellolí, s’arriba a Igualada, una important ciutat industrial. Els pobles següents de la ruta són Sant Genís, Jorba, al peu de les restes de l’històric castell del mateix nom, Santa Maria del Camí, Montmaneu, la Panadella i Pallerols. La ruga continua per Sant Antoni i Vilanova i per Sant Pere dels Arquells, on belles cases rústiques envolten una església gòtica, abans de travessar Vergós cap a Cervera. En aquesta antiga ciutat murallada és recomanable visitar la Universitat i els estrets carrerons medievals del nucli antic, com el de les Bruixes.

Sortint de Cervera hi ha un tram d’uns 10 quilòmetres en què no es passa per cap poble fins al Talladell, ja gairebé a les portes de Tàrrega. La capital de la comarca de l’Urgell és un important centre comercial i de comunicacions on es pot visitar l’església de Santa Maria d’Alba. Les localitats següents que trobareu són Vilagrassa, Anglesola, Castellnou de Seana, el Palau d’Anglesola i Bell-lloc d’Urgell, just abans d’arribar a Lleida. La ciutat, situada a la riba del riu Segre, té com a símbol principal el conjunt medieval de la Seu Vella, un temple gòtic en què destaca el seu alt campanar octogonal de més de 70 metres d’altura.

L’últim poble català de l’itinerari és Alcarràs, situat a uns deu quilòmetres de la frontera amb Aragó. El braç català principal del camí de Sant Jaume per terres catalanes finalitza aquí, des d’on cal continuar en direcció a Fraga, anant sempre cap a ponent, resseguint els vestigis de l’històric camí ral de l’Aragó. Aquest recorregut del camí de Sant Jaume per territori català està pensat per fer en 16 etapes.

Al llarg de tot el recorregut indicat trobareu pals de 3 metres d’altura amb una banderola de color blau (en alguns llocs en groc) que indica la direcció a seguir per fer el pelegrinatge. El símbol de la petxina acompanya les indicacions. A més, els qui feu la ruta a peu, a cavall o en bicicleta podeu demanar la credencial al bisbat o a algunes parròquies. En aquest document es van estampant els segells dels albergs on es pernocta i permet, un cop finalitzat el recorregut, obtenir la Compostel·lana. En el tram català del camí de Sant Jaume hi ha albergs específics per als pelegrins i centres d’acollida i hostals que ofereixen descomptes amb la credencial.

 

TURISME Catalunya i Andorra pas a pas. Nº 103 Juliol 2023.

 

Leave a Comment