LA FIRA DE LES BRUIXES
Sant Feliu està immers en un triangle màgic de la Catalunya Central amb vèrtex a tres muntanyes, relacionades també amb el misteri i la màgia; el Pedraforca, el Montseny i Montserrat. Les llegendes, les històries de les dones d’aigua, les remeieres, els caçadors de bruixes, abracen la cultura popular de molts dels nostres pobles.
Des de fa més de vint anys, i en substitució d’una altra fira de Tots Sants, celebren la Fira de les Bruixes. Es fa del 31 d’octubre a l’1 de novembre.
Al nucli antic s’hi poden trobar més d’un centenar de parades d’artesania, herbes remeieres, esoterisme i bruixes. Existeix la possibilitat de comprar-hi algun objecte sorprenent o de mirar que t’encertin el futur per mitjà de les cartes. La fira també és cultura ja que t’aproxima a un món màgic per a alguns i real per a d’altres.
Forma part, també, de la fira la representació teatral del suplici de les bruixes a la plaça de l’Església i la sentència al Serrat de les Forques. Durant tot el dia es representen diferents escenes relacionades amb aquesta història. La representació també inclou diverses danses, amb música de Marcel Casellas.
Per què té èxit aquesta festa? Un dels motius és que, traslladats al segle XVII, ens mostra uns enfrontaments entre diverses forces:
- La lluita entre humans i figures sobrenaturals representades aquestes últimes pel dimoni que domina i posseeix les bruixes, les reuneix en certs indrets i les converteix en amants i col·laboradores. Aquests fets són representats al samaniat, on el boc rep el vassallatge de les bruixes.
- Un enfrontament social on les classes benestants volen apaivagar els conflictes amb les classes treballadores. Si cal, uns agents com el Tarragó permetran acusar de bruixeria tots aquells que poden revoltar-se contra el sistema.
- Una lluita per la preeminència municipal. Els nuclis importants són els que tenen el poder. Una de les màximes representacions del poder és ser seu d’una vegueria o una sotsvegueria.
El Centre d’Interpretació de la Bruixeria ens aproxima a la realitat de la bruixeria al Lluçanès del segle XVII. L’objectiu és fer arribar aquesta temàtica no només per la Fira de les Bruixes, sinó al llarg de l’any.
A Catalunya la caça de Bruixes va afectar unes 400 persones, el noranta per cent de les quals eren dones i entre 1618 i 1648, a Sant Feliu Sasserra es van processar vint-i-tres dones, i almenys sis d’elles van ser executades.
Un muntatge audiovisual ens transporta al judici d’una bruixa, Caterina Trenca, el procés de la qual, igual que els d’altres bruixes lluçaneses es conserven a la Biblioteca Menéndez i Pelayo de Santander.
Avui les actes del judici de les bruixes del Lluçanès (més de tres-centes pàgines) constitueixen el conjunt documental més complet dels que s’han conservat sobre bruixeria a Catalunya i un dels més interessants d’Europa.
Per més informació, visita www.firabruixes.cat
Organitza:
