Tàrrega és referent
És una ciutat rodejada d’espais d’interès natural i amb una àmplia varietat de patrimoni històric, cultural i arquitectònic
Tàrrega és la capital de la comarca de l’Urgell i també un dels punts comunic atius més importants del país.
La ciutat, rodejada d’espais d’interès natural i amb una àmplia varietat de patrimoni històric, cultural i arquitectònic, s’alça al s. XI com a vila medieval i vegueria quan el compte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquistar el seu castell.
Nascuda al costat del riu Ondara, on els altiplans de la Segarra donen pas a les terres planes de l’Urgell i on s’alça la serra de Sant Eloi, al bell mig de la ciutat, edificis tan singulars com el Palau dels Marquesos de la Floresta, les cases modernistes o l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba, demostren la tradició cultural d’una ciutat única a Catalunya.
Llocs d’interès
A la localitat, diversos llocs d’interès desperten la curiositat de visitants i autòctons.
L’edifici de l’Ajuntament, la creu del terme, l’antic call jueu, el Museu Trepat, el pou de gel o l’adoberia del Molí del Codina, entre altres, són un bon exemple del patrimoni de la ciutat.
Museu Trepat
Una bona manera de començar-la a visitar és des del centre històric. En concret, des del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega. Ubicat al Casal Perelló, el museu convida a fer una immersió a la ciutat des del Paleogen passant per l’època ibèrica i medieval fins el segle XIX.
L’exposició combina fòssils, arqueologia del món ibèric i medieval, una col·lecció mobiliària, una sala dedicada a Antoni Alsina Amils (artista targarí) i una exposició permanent dedicada al call jueu: “Tragèdia al Call – Tàrrega 1348”.
La mostra commemora els tràgics fets que tingueren lloc a la ciutat l’any 1348. Des de finals del segle XIII a Tàrrega hi hagué establerta una comunitat jueva que fou assaltada poc després de l’arribada de la pesta a Catalunya i de la crisi econòmica que propicià el creixement de la tensió social i religiosa.
L’exposició mostra i contextualitza els materials arqueològics recuperats dels jaciments de la necròpolis jueva de Tàrrega i d’uns abocaments fets al call a conseqüència de l’assalt.
L’exposició també situa al visitant en el context urbà i ideològic de la Tàrrega dels segles XIII i XIV.
L’antic call jueu
Així doncs, el call jueu, situat al centre de la vila, és un dels punts més interessants de la ciutat. L’itinerari pel call proposa un passeig pels actuals carrers de l’estudi, de les piques, del call o la plaça de la palla.
Diversos elements arquitectònics d’aquella època encara es conserven, com les voltes gòtiques del carrer de la Vilanova o l’estructura de les cases número 8 i 15 del carrer de l’estudi.
Prop del call, una de les edificacions més emblemàtiques a la ciutat és l’església Santa Maria de l’Alba. Reconstruïda l’any 1672 i d’estil neogòtic, té unes fantàstiques vistes de la plaça major i està decorada amb pintures murals al fresc dels artistes targarins Jaume i Josep Minguell.
Els porxos medievals del carrer del Carme, el casal gòtic, el Palau dels Ardèvol, el Convent del Carme, l’hospital i església de St. Antoni, la casa amb restes del monestir dels framenors, la Torre del portal d’Urgellet i el fossar dels jueus també són de notable interés a la ciutat, així com el pou de gel, el castell, l’adoberia del Molí del Codina i les muralles de Tàrrega, que mostren el passat històric de la vila des de l’època medieval.
El pou de gel
Soterrat i de planta circular, el pou de gel servia per emmagatzemar el gel recollit durant l’hivern i s’utilitzava per conservar aliments com ara el peix, per refrescar begudes i per finalitats terapèutiques durant els segles XVI i XVII.
El pou quedà en desús arran del sorgiment de les fàbriques de gel al segle XIX, tot i així, es troba en molt bon estat de conservació i s’ha preservat bona part del recorregut del seu accés a mitja alçada, des d’on s’entrava per fer el manteniment i l’extracció del gel.
El Castell
Pel que fa al castell, conquerit pels àrabs i més tard per Ramon Berenguer I, actualment només són visibles algunes parts de l’edifici gràcies als treballs arqueològics que han posat al descobert algunes estructures dels segles XI i XII, el mur sud-est que servia de defensa dels atacs d’artilleria i la cisterna de la segona meitat del s. XV.
Aquest castell medieval va perdre la seva funció defensiva durant el s. XVII i la va recuperar el s. XIX durant les guerres carlines. D’altra banda, ubicada vora del riu Ondara, l’adoberia del Molí del Codina és una de les restes arqueològiques d’aquest camp més ben conservades de Catalunya que daten del segle XV i mitjans del segle XII. V
isible a nivell arqueològic, a l’adoberia es poden observar totes les estructures vinculades al treball de la pell, fet que permet explicar tots els passos del procés de l’adob.
Rutes
Un altre dels atractius de Tàrrega és la ruta modernista, que permet contemplar façanes i monuments d’aquest estil, i la ruta industrial, en la qual es pot esguardar l’arquitectura industrial modernista.
La capital urgellenca fou un dels motors comercials de la província de Lleida del primer terç del segle passat. Cal tenir present que la ciutat va viure una sèrie d’avenços que van facilitar que es posicionés com una de les poblacions industrials capdavanteres del país: la construcció de la línia del ferrocarril del Nord, del canal d’Urgell, la concessió del títol de ciutat l’any 1884, la connexió de la línia telefònica i l’arribada de l’aigua potable.
El segle XX comportà la creació continuada d’institucions socials i empreses industrials a la novella ciutat.
Les principals, la Farinera Balcells i Cal Trepat, fàbrica de maquinària agrícola. Aquesta última va ser una de les principals protagonistes de la mecanització del camp català i espanyol.
Actualment, la fàbrica s’ha convertit en una peça clau del patrimoni industrial targarí: el Museu de la mecanització agrària – Cal Trepat. La fàbrica va crear les primeres màquines de segar fabricades íntegrament a l’Estat Espanyol i és un dels exemples d’indústria de producció de maquinària agrícola que més bé es conserva d’Europa.
El museu trasllada al visitant a la realitat industrial de mitjans del segle passat en un recorregut que passa per les cinc primeres naus de la fàbrica, on hi ha l’antiga foneria amb totes les seves eines, motlles, forns i sorres intactes.
L’espai acull el Festival d’art contemporani Embarrat, el Mc. Trepat, d’influència americana, i alguns espectacles de Fira Tàrrega, festival que ha convertit la ciutat en un referent mundial de les arts escèniques i de carrer.
Per últim, cal no oblidar el Parc de Sant Eloi, on es divisa una magnífica vista de la ciutat. El parc, situat a la serra de Sant Eloi, compta amb un museu a l’aire lliure dedicat als elements industrials i agrícoles, diferents jardins i espais amb passeigs, places i fonts on s’hi pot apreciar una setantena de varietats d’arbres i arbusts, i l’ermita dedicada a Sant Eloi.
