PARC PREHISTÒRIC COVA DE CAN SADURNÍ

La cova de Can Sadurní es tracta d’un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya i del Llevant mediterrani. Situada en ple massís de Garraf, és un exponent de primera magnitud del carst d’aquest massís, el més rellevant de Catalunya, està situada en el punt estratègic de captació de les seves aigües. En el seu entorn conflueixen dues comunitats vegetals característiques d’aquest territori: la màquia litoral de garric i margalló amb l’alzinar litoral amb roure de fulla estreta. La seva visita esdevé indispensable per a qualsevol afeccionat a la prehistòria, l’arqueologia, l’espeleologia, la geologia, la botànica,  la paleobotànica i l’arqueozoologia.

A hores d’ara, el jaciment posseeix una de les millors estratigrafies arqueològiques del Mediterrani Occidental referents a la prehistòria moderna. En els seus, fins ara, 12.000 anys de successió estratigràfica hi ha documentats 10 grans moments culturals i 34 episodis concrets. Les 4 capes corresponents a l’epipaleolític (10000 – 6000 aC) suposen, potencialment, la millor sèrie estratigràfica epipaleolítica del Llevant peninsular. Les 17 capes diferenciades corresponents al període neolític (5500 – 3000 aC), que ens documenten 12 episodis diferents, i en especial la sèrie estratigràfica des del neolític antic al neolític mitjà inicial, configuren la més completa estratigrafia arqueològica de tot l’arc mediterrani occidental.

L’episodi sepulcral (4450-4200 aC) del neolític mitjà inicial suposa la determinació més aproximada del model funerari emprat a les coves durant aquest període al nord-est peninsular. En el mateix moment, s’hi han trobat evidències que demostren el processat, elaboració i consum de cervesa amb una datació aproximada de 4300 aC, fet que la situa com la cervesa més antiga d’Europa. També en aquests mateixos nivells neolítics (4500 aC) aparegué l’estatueta antropomòrfica més antiga de Catalunya, que fou anomenada “L’Encantat de Begues”.

La troballa a la cova de totes les eines i elements de la cadena d’explotació i manufactura de la variscita durant el neolític mitjà inicial (4500-4000 aC), confirma l’inici de la mineria de la cal·laïta o pedra verda durant el segon quart del V mil·lenni a mans dels pioners del jaciment, l’existència d’una corba d’experiència minera que durà a la perforació de les mines de Can Tintorer a Gavà i que explica la presència de variscita del massís de Garraf a jaciments pirinencs i confirma, alhora, l’establiment de les primeres xarxes d’intercanvi en el neolític franco-peninsular.

L’estiu del 2012, durant les excavacions que del Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal (CIPAG), es va descobrir una figureta de ceràmica de 6.500 anys d’antiguitat que correspon a la fase d’ocupació dels inicis del neolític mitjà postcardial.

El fragment que es conserva, d’uns 8 centímetres d’alçada, anomenat l’Encantat de Begues, representa una figura que simbolitza un ídol amb una forta càrrega espiritual.

Organitza: