I si parlem de Vinaixa?
Capital de la Comarca de la Segarra, Cervera és un atractiu per tot aquell curiós que li agrada conèixer la història del nostre país
Arribem a Vinaixa i ens rep un gran pont de pedra, on passa la via del tren pel seu damunt. La primera imatge de la població ens evoca a tranquil·litat i serenitat.
El benestar que molts turistes i curiosos busquen al cap de setmana. A més, Vinaixa llueix un paisatge caracteritzat per boscos de pins i agricultura d’olivers i ametllers, juntament amb demostracions de pedra per tot el terme i municipi. I és que el paisatge és qui marca el traçat d’un poble.
La seva situació geogràfica és envejable, ja que es troba emplaçat al vessant nord de la serra de Corregó, divisòria de les conques del Segre i del Francolí o, dit d’una altra manera, de les actuals comarques de les Garrigues i la Conca de Barberà.
L’oli i la pedra, les dues insígnies que li han donat l’economia a gran part dels seus vilatans i vilatanes.
El nucli de Vinaixa s’aixeca al sector meridional del seu terme, a l’esquerra de la riera del Brugosa.
Com a curiositat, el nom de Vinaixa es troba escrit en la documentació històrica de maneres molt variades com: Abnaxa, Abnazxa, Avinaxa, Abinaxa, Avinaixa, Vinayxa i Vinaixa, amb una evolució gràfica força constant i que es va anar transformant amb el pas dels temps.
Tots els historiadors afirmen que aquest nom presenta una clara etimologia àrab, ja que procedeix d’un antropònim o nom propi de persona molt usual a l’època medieval al Al-Andalus: Ibn Aixa, equivalent a fills d’Aixa, nom de dona.
Què et trobaràs?
El poble es distingeix per tenir carrerons estrets, alguns petits i altres llargs, pontets i escales de pedra essent la mostra perfecta del que Vinaixa posseeix. Així mateix, d’un bonic centre històric on s’hi troben les edificacions històriques més representatives i singulars del municipi.
Quan et topes amb construccions de pedra, ja sigui marges als camps, fonts o qualsevol estructura, saps que darrere hi ha la mà de l’home i per tant, hores i hores de treball artesà que és digne de ser admirat.
Caminar per Vinaixa és entendre l’essència de les Garrigues, dels pobles petits i dels treballs artesanals. Per costum, pobles com Vinaixa, d’aproximadament 500 habitants, gaudeixen d’una bellesa i calidesa molt pròpies on passejant pots ser coneixedor de les edificacions més representatives, en aquest cas l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil romànic i del segle XIV.
Aquest temple s’alçà damunt d’un turó de pedra picada cosa que li ha donat el simbolisme a Vinaixa, ja que es veu des de qualsevol punt del poble.
També convé ressaltar la torre de Vinaixa, una edificació integrada a la rectoria de l’església i que se li ha donat nom de Castell, per ocupar una antiga fortificació medieval, i que està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Una altra insígnia seria la Casa de Poblet, una antiga propietat del monestir que va anar a parar a mans privades el 1835 quan aquest s’exclaustrà i es liquidaren els seus béns. És el model de residència modesta a utilitzar pels monjos de Poblet.
Durant molts segles fou el lloc on els abats de Poblet hi cobraven els delmes del monestir.
Amb els anys les propietats van canviant, com li passa a La Casa Tarragó ubicada davant de la plaça del Mil·lenari, la qual és un antic guistan àrab amb honors de castell, al voltant del qual s’ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, actualment és de propietat particular però ha estat declara Bé Cultural d’Interès Nacional.
En definitiva, hi ha altres edificacions que defineixen Vinaixa i que li han donat significat a la història com Cal Blanco, la Creu de Terme a la plaça dels arbres o Cal Cabories, entre altres.
A pocs quilòmetres del nucli urbà, en una petita esplanada entre oliveres i terres de conreu, hi ha l’ermita dedicada a Sant Bonifaci.
L’edifici presenta una estructura senzilla d’estil gòtic que es construí el 1617 i el 1636 i que ha patit petites reformes amb el pas dels anys. Cada any, en honor a Sant Bonifaci, es fa un petit aplec que se celebra el primer cap de setmana de maig.
Per als vinaixencs i vinaixenques s’ha convertit en un dels llocs predilectes per a ells, així com també pels esportistes, i es troba situada a 6,5 km del centre del poble amb una ruta marcada.
Pel que fa a la natura, aquesta està marcada per la Vall de Vinaixa, un espai d’interès natural situat al nord-est de Les Garrigues amb una superfície de 3.024 hectàrees.
La zona presenta una barreja agrícola i forestal molt interessant que potencia la diversitat d’espècies d’elevat valor natural, com l’àguila cuabarrada que es barreja amb una vegetació formada de pi blanc, matollars de garric o coscolls, combinats amb àrees agrícoles d’olivera, ametller, vinya i cereal.
Al terreny hi destaquen el gran nombre de cabanes de volta, aljubs, marges de pedra, forns de calç i fonts de gran interès escampades per tot el territori. Entre els boscos és fàcil trobar senglars, cabirols i guineus, així com conills i llebres, entre rèptils i mamífers representats pels insectívors.
Fira de l’oli i la pedra
Per finalitzar, comentar que aquest any celebren, una vegada més, la fira de l’oli i la pedra, les dues insígnies més representatives. La nova jornada tindrà lloc el mes de març on poder apropar-se i conèixer les propietats de l’oli d’oliva verge extra de les Vinaixa i la història de la pedra.
Així doncs, passeja i fes una ullada per les parades d’artesans i apunta’t a menjar una llesca de pa ben sucat amb l’oli i unes arengades o llonganissa a la brasa.
Segurament mentre camineu pel poble, trobareu algun nen jugant a la plaça dels arbres, algú prenent el cafè al bar de tota la vida, algun pagès amb el seu tractor o de lluny sentireu com passa el tren.
Petits detalls que identifiquen el dia a dia de Vinaixa.
