Terra de licors
Catalunya sempre ha estat una terra lligada a les begudes, fonamentalment vi i cava. Però casa nostra no només s’extreuen begudes de la vinya, sinó que també compta amb una llarga tradició de digestius, licors i destil·lats fets amb herbes que s’acostumen a prendre durant les sobretaules festives.
Els anomenats digestius tenen el seu origen en remeis medicinals ideats a l’edat mitjana. Segons els textos documentats, el primer a parlar de destil·lats a Catalunya fou el metge i teòleg medieval Arnau de Vilanova, encara que la fama se la va acabar enduent el polifacètic filòsof Ramon Llull, que va deixar palesa en la seva literatura la bondat dels aiguardents com a digestius.
Avui dia els beneficis dels digestius es troben en entredit, ja que mentre la comunitat gastronòmica en beneeix els seus avantatges, la comunitat científica ho discuteix al no estar demostrada la seva contribució a la digestió.
Debats al marge, el cert és que a Catalunya hi ha una llarga tradició en l’elaboració d’aquestes begudes de sabors inconfusibles i exclusius, propis de la terra. En repassem quatre que val la pena tastar almenys una vegada a la vida, però n’hi ha moltes més. I és que és estranya la comarca que no elabori el seu propi i tradicional aiguardent.
Aromes de Montserrat
Les Aromes de Montserrat és un licor d’herbes profundament arrelat a aquesta muntanya. Diu la tradició que els monjos benedictins el van crear com a remei estomacal.
L’origen de les Aromes de Montserrat és desconegut encara que se sap que fa entre dos-cents i tres-cents anys que s’elabora emprant la mateixa tècnica de producció. Es tractaria d’un licor elaborat pels mateixos monjos els quals, segons la tradició benedictina, haurien elaborat un remei estomacal tot destil·lant les herbes de la muntanya.
Als inicis va ser destinat al consum propi i al dels pelegrins que visitaven la muntanya sagrada, però les propietats digestives d’aquest licor van ser tan apreciades pels visitants que la seva creixent demanda va menar a comercialitzar-lo.
Les Aromes de Montserrat és una beguda destil·lada a 31°, que presenta una tonalitat marronosa-daurada un xic espessa. Els seus ingredients principals són: aigua, sucre, alcohol i 12 herbes diferents com ara la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clau d’espècia i el coriandre, entre d’altres. La dimensió del mercat de les Aromes de Montserrat abasta tot Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Fora d’aquests territoris, pràcticament no es coneix.
Ratafia
La ratafia és un dels licors més arrelats a la terra. S’obté de la maceració nous verdes i de fruits, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies. N’hi ha que s’elaboren amb tan sols un ingredient, però n’hi ha que en fan servir més d’un centenar.
Molt arrelat en diferents comarques catalanes, a la Unió Europea la ratafia catalana està reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
L’elaboració és majoritàriament de caràcter casolà i al Principat tenen molta presència a les comarques centrals, la demarcació de Girona i les occidentals del Pirineu.
La ratafia és una beguda espirituosa elaborada bàsicament amb nous tendres el sabor de les quals es completa amb diverses plantes aromàtiques (menta, marialluïsa, sàlvia, farigola, alfàbrega, espígol, brioda, sajolida …) i espècies com la canyella i la nou moscada. És un licor dolç i intens, amb una textura espessa. El producte elaborat se sotmet a envelliment en recipients de fusta i durant un període mínim de tres mesos. El producte final té una graduació d’entre 24 i 30°.
Cassís
El licor de Cassís és un licor tradicional de la Val d’Aran on s’ha elaborat a les cases seguint antigues receptes occitanes. També als Pallars se n’elabora tot i que l’origen és francès. Es tracta d’un licor de baixa graduació alcohòlica (16% vol.) i molt dolç (400 g de sucre per litre) elaborat a partir de les fruites del cassis o grosselles negres (black currant). El licor de Cassís s’elabora amb dos tipus particulars de grossella negra o cassís, les baies de les quals es maceren amb alcohol i després es deixen macerar un mínim de dos mesos. Després es fa un procés de decantació natural. El licor de Cassís es pot prendre sol i, també, és molt recomanable prendre’l com a aperitiu barrejant-ne unes gotes amb vi blanc, cava o xampany. Serveix per a elaborar salses acompanyant plats de caça o postres, especialment el gelat de bescuit o vainilla. Té un gust dolç i s’assembla al patxaran basc.
Licor de crema d’arròs
El licor de crema d’arròs és un licor típic de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un destil·lat relativament recent, elaborat amb un concentrat de crema, sucre líquid, aigua desmineralitzada, destil·lat d’arròs del Delta i aromes de canyella i llimona. De sabor suau, té una graduació alcohòlica de 17° i s’acostuma a prendre sol i fred o amb gel després dels àpats i per a acompanyar les postres o el cafè.
Té un color blanc abrillantat i s’aprecia una densitat elevada amb un toc oliós. Així mateix, desprèn un aroma intens però delicat a la barreja de canyella, l’alcohol de l’arròs i de vegades també llimona. Pel que fa al sabor, continu i durador, es tracta d’una crema suau, dolça i densa però sense perdre les seves propietats líquides. El seu sabor també recorda a l’arròs amb llet o a la crema catalana.
