Castellar de la Ribera
Per gaudir de les petites coses que ens regala la natura
Una població amb gran atractiu arquitectònic i paisatgístic, aquest aspecte és el que ens brinda Castellar de la Ribera, un municipi del Solsonès d’uns 142 habitants disseminats en masies repartides en tres parròquies: Castellar, Clarà i Ceuró. Més una quarta parròquia, Pampa, deshabitada des dels anys setanta.
Els boscos són un punt característic del paisatge d’aquest municipi, ja que representa el 40% de la seva extensió i superen les 2400 ha, així com el riu de la Ribera Salada, eix simbòlic del territori.
Viure, almenys per un dia aquest territori et fa apreciar la vida d’una altra manera. Cal gaudir de les petites coses que ens regala la natura.
Vine a descubrir els indrets que el municipi te per oferir-te!
El Museu de l’Escola Rural
Al nucli de Castellar de la Ribera trobem aquest petit tresor. La història ens explica que la casa de Cal Sastre al segle XIX era l’habitatge d’una família de sastres, Cal Pujol. L’any 1925, quan la família es traslladà a viure a Solsona, l’Ajuntament de Castellar de la Ribera va comprar l’immoble per establir-hi l’escola del poble.
Aquest espai ens apropa a la història de l’educació rural, un edifici únic que narra i contextualitza els orígens de l’escola als anys 20, des de la renovació pedagògica impulsada pel govern de la Segona República, passant per la grisor doctrinària del franquisme fins al seu tancament a les portes de la democràcia, museïtzada a través d’una aula original de l’escola rural tal i com era abans.
Ens ofereix la seva darrera lliçó en forma de viatge en el temps, un viatge que ressegueix de la mà dels objectes, dels llibres i de la veu dels antics alumnes el camí que les escoles rurals han recorregut al llarg del segle XX fins als nostres dies.
L’esglesia Parroquial de Sant Pere de Castellar
Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’església actual ha canviat molt respecte a la primitiva esglèsia romànica.
Al nom de Castellar se li afegí el de la Ribera per estar dins la Conca de la Ribera Salada. Vora el castell, que guardava el camí ral, s’hi edificà l’església parroquial de Sant Pere.
Una primera notícia consta en un testament de l’any 1037 en què un tal Ramon deixa una mula a Sant Pere de Castellar. En els murs de l’església actual que porta la data de l’any 1806, es troben pedres esculpides de l’església primitiva, té la sufragània de Sant Joan i l’ermita dels “Apòstols”.
Necròpolis de Ceuró
A pocs metres de l’esglèsia romànica de Sant Julià de Ceuró descobrirem varies tombes datades de més de 4.000 anys d’antiguitat que pertanyien a l’època del Neolític mitjà. Destaquen per les grans dimensions de les pedres utilitzades fet que siguin considerades megalítiques.
Entre els materials trobats al seu interior destaquen un ganivet i diverses peces de sílex, un punxó d’os per al cabell i una joia de viriscita provinents de les mines de Gavà, cosa que demostra els intercanvis comercials entre l’interior i la costa a través de les conques fluvials.
La Ribera Salada
Aquest riu és molt important pel municipi, com ho demostra el seu nom, funciona com a eix canalitzador de la població i li porta un valor turístic molt important.
El seu nom ve del gust salabrós de la seva aigua provinent de la font Salada, sota el Coll de Cambrils. És una mostra excel·lent de les característiques dels rius de muntanya entre la conca del Segre i del Llobregat. El seu peculiar interès rau a conservar valuosos ecosistemes fluvials originats d’una font càrstica (font de Sant Quintí) amb un grau d’alteració actual mínim, especialment pel que fa a la qualitat de les aigües (en tot el recorregut de la ribera) i les característiques del bosc de ribera.
