Un poble enmig d’un paradís rural
Es pensa que el poble s’assenta al damunt d’algun antic i petit nucli de poblament ibèric. L’origen del nom de Bot es remunta a l’any 1039, en què la família musulmana dels Banu-Hud substitueixen els tubujís en el govern de la vall de l’Ebre i les taifes de Saragossa i Lleida.
Durant els anys de predomini dels Banu-Hud en aquestes valls, és de creure que alguns s’instal·lessin al lloc que ocupa el poble de Bot, tot aprofitant, potser, antigues edificacions. Aquestes foren suficients per donar-li prou entitat i nom; li digueren, amb tota probabilitat, i segons ens explica Joan Coromines, Bu-Hud. Atès que Bu vol dir “pare de” o “avantpassat de”, el nom primer del poble, Bu-Hud, vindria a dir “descendents dels Hud.”
El nom de Bot el trobem escrit al document amb que el comte Ramon Berenguer IV dona el castell de Miravet a l’Ordre del Temple, el 24 d’agost de 1153. Aquí es cita Bot per assenyalar els límits territorials d’aquest castell, juntament amb Caseres, indicant que pertanyen al terme d’Orta. No hi ha dubte que, si hi havia nom, és perquè hi havia població anterior a l’arribada del comte Berenguer IV i la seva gent. Amb aquesta donació, llevat d’Orta, Arnes, Caseres i Bot va fer que tota la Terra Alta passes a formar part dels dominis del castell de Miravet, en mans dels templers.
Al 1165, el rei Alfons, fill de Berenguer IV i Peronella d’Aragó va donar carta de població als pobladors que volgueren acudir a repoblar les terres d’Orta. Les primeres dades de població sobre Bot, a les quals ens podem remetre, daten d’un cens de 1359, on diu que Bot té trenta-tres cases. Poc a poc, amb els anys va anar creixent, tot i que va patir les conseqüències de les diferents guerres que va sofrir el territori.
El terme de Bot té una extensió de 34,70 km2, envoltat de petites serralades amb una església de línies senzilles però ben treballades, de finals del renaixement la qual està ben consolidada amb la resta de conjunts arquitectònics del poble. Aquesta església fou construïda a principis del segle XVII i està dedicada a Sant Blai, un dels patrons del poble juntament amb la Candelera.
En un dels turons que envolten el poble, hi trobem una ermita preciosa a la qual els botencs i les botenques acudeixen en romiatge dos cops a l’any.
Aquesta arquitectura religiosa està situada a dalt d’un turó i està dedicada a Sant Josep. Des d’aquest espai hi ha una panoràmica espectacular de tota la vall del riu Canaletes. El turó està recolzat per tres muntanyes emblemàtiques: l’Agulla, la Plana i la Migdia i que permeten fascinar-te d’unes imatges impressionants en qualsevol època de l’any. A part de l’església i l’ermita, a Bot podem trobar algunes cases significatives de l’arquitectura civil, en concret dels segles XVII al XIX i cal destacar Casa Paladella, la qual durant la Guerra Civil va esdevenir un hospital de sang.
D’altra banda, l’aparició i expansió del ferrocarril va afectar positivament a aquesta població, ja que es va convertir en un punt de pas entre Alcanyís i Tortosa. Un dels efectes que va provocar, l’any 1938, va ser convertir Bot en una estació receptora d’homes i material, i a la vegada s’utilitzava com a punt d’evacuació de ferits. Actualment, l’antic traçat del ferrocarril de la Vall de Zafan s’ha convertit en una Via Verda per on es poden fer rutes en bicicleta, a peu i a cavall.
Però Bot, és molt més que tot això, sobretot pels amants del vi i de l’oli. Es tracta d’un lloc ideal per degustar aquests productes i per gaudir d’allò relacionat amb la cultura vinícola i oleícola amb itineraris que passen per cellers, almàsseres i finques de cultius. Es pot concertar una visita i beneficar-se d’aquest món gastronòmic tan diví que brinda Bot.
Per una banda, els olis tenen denominació d’origen protegida Terra Alta i s’elaboren bàsicament amb la varietat d’oliva d’Empeltre i, en menor grau, amb arbequina, morruda i farga. A més, a partir de l’oliva, també s’elaboren patés i olivades de tot tipus, convertits en una delícia directade la terra per al paladar.
Quant al vi, Bot disposa de la prestigiosa denominació d’origen Terra Alta on elaboren vins d’alta qualitat. Les varietats més característiques són les garnatxes, en especial la blanca i la carinyena.
No ens podem oblidar de la gastronomia de Bot, que es basa en plats elaborats amb productes de proximitat de primera qualitat: corder, de caça, conill, aus de corral, productes de l’horta, fruits secs, olives, mel… on també són preuats els embotits del porc i les carns i productes elaborats a partir de cabra salvatge dels Ports, així com la rebosteria i dolços elaborats amb fruits secs, cabell d’àngel o mel, tot típic de la cuina de Bot.
En aquesta població també els hi agrada la gresca, tan és així que se celebren les festes majors, dedicades a la Candelera i Sant Blai, patrons del poble, i tenen lloc els primers dies del mes de febrer. Durant les festes, es combinen els actes religiosos amb d’altres de populars. Durant l’any, també s’organitzen diferents actes i activitats, per tal de donar vida al poble. “Viu el Nadal a Bot”, “Viu la Setmana Santa a Bot” i “Viu l’estiu a Bot”, són algunes de les festes que caracteritzen la vila així com també ho fan “la Romeria a l’ermita de Sant Josep”, “La Festa del vi novell i l’oli nou”, o “la Fira del Mondongo”.
Com a punt final, no ens podem oblidar d’anomenar el seu ball característic anomenat “La Dansada” una jota ebrenca que els botencs i botenques ballen a la plaça del poble des de fa més de cent anys. És un ball curiós, ja no solament per la seva coreografia, que es composa de ballar en parella i a ritme de Jota de Bot, ni per la vestimenta, on les dones vesteixen en falda ampla i mantó de Manila i els homes amb tratge. Aquest ball, es realitza en les festes majors i en algunes ocasions especials, el caracteritza un fet típic: mentre les parelles ballen, els familiars i amics els tiren caramels al so de la música.