Sant Feliu de Sasserra, un poble per viure’l

Sant Feliu de Saserra, un poble per viure’l

Sant Feliu de Sasserra, capital històrica del Lluçanès, ha vist passar més de mil anys d’història. L’església apareix datada per primera vegada l’any 946.

Els habitants del Lluçanès, amb la idea de dependre del poder reial i no de la baronia, intentaren aconseguir convertir-se en una sotsvegueria. L’any 1449, la reina Maria va concedir una primera sotsvegueria que tenia com a centres Perafita i Sant Feliu Sasserra.

Quan l’any 1611 s’aconsegueix la sotsvegueria del Lluçanès, la Cúria s’estableix a Sant Feliu Sasserra, en aquell moment l’única vila del Lluçanès. Després vindrien temps de repressió i d’esforços dels santfeliuencs per recuperar la vila incendiada pels borbònics i fer-ne un lloc de feina i de vida.

La indústria, especialment la tèxtil, i l’agricultura han estat la base de la prosperitat de la vila. Avui Sant Feliu Sasserra és un indret que ofereix tranquil·litat, natura i qualitat de vida. Un lloc ideal per a viure.

Sant Feliu Sasserra, municipi de la Catalunya interior, situat en la intersecció de tres comarques: el Bages, el Berguedà i Osona, forma part de la comarca natural del Lluçanès, però pertany administrativament al Bages. El territori de 23,14 km2, té com a eix principal la riera del Relat.

Festes

Sant Feliu és un poble petit i, potser per això, un poble cohesionat, festiu i participatiu. Hi ha festes i tradicions profundament arrelades com la dansa del Treure Ball i la Fira de les Bruixes, que en els darrers anys es presenta com l’evolució de l’anterior Fira de Tots Sants.

La dansa del treure ball

La dansa del treure ball es balla a Sant Feliu per la Festa Major (2a setmana de setembre), la Festa de Sant Pere Almató i la Festa de la gent gran.

La dansa actual, una dansa senyorial, segons Josep Maria Vilarmau i Cabanes va ésser introduïda a Sant Feliu Sasserra cap a l’any 1885 per algun traginer, mercader o rodamon que l’aprengué al Pirineu.

La Fira de les bruixes

Sant Feliu està immers en un triangle màgic de la Catalunya Central amb vèrtex a tres muntanyes, relacionades també amb el misteri i la màgia; el Pedraforca, el Montseny i Montserrat. Les llegendes, les històries de les dones d’aigua, les remeieres, els caçadors de bruixes, abracen la cultura popular de molts dels nostres pobles.

Des de fa més de vint anys, i en substitució d’una altra fira de Tots Sants, celebrem la Fira de les Bruixes. Es fa el dia 1 de novembre. Al nucli antic s’hi poden trobar més d’un centenar de parades d’artesania, herbes remeieres, esoterisme i bruixes. Existeix la possibilitat de comprar-hi algun objecte sorprenent o de mirar que t’encertin el futur per mitjà de les cartes. La fira també és cultura ja que t’aproxima a un món màgic per a alguns i real per a d’altres.

Forma part, també, de la fira la representació teatral del suplici de les bruixes a la plaça de l’Església i la sentència al Serrat de les Forques. Durant tot el dia es representen diferents escenes relacionades amb aquesta història. La representació també inclou diverses danses, amb música de Marcel Casellas.

Per què té èxit aquesta festa? Un dels motius és que, traslladats al segle XVII, ens mostra uns enfrontaments entre diverses forces:

1) La lluita entre humans  i figures sobrenaturals representades aquestes últimes pel dimoni que domina i posseeix les bruixes, les reuneix en certs indrets i les converteix en amants i col·laboradores. Aquests fets són representats al samaniat, on el boc rep el vassallatge de les bruixes.

2) Un enfrontament social on les classes benestants volen apaivagar els conflictes amb les classes treballadores. Si cal, uns agents com el Tarragó permetran acusar de bruixeria tots aquells que poden revoltar-se contra el sistema.

3) Una lluita per la preeminència municipal. Els nuclis importants són els que tenen el poder. Una de les màximes representacions del poder és ser seu d’una  vegueria o una sotsvegueria.

El Centre d’Interpretació de la Bruixeria ens aproxima a la realitat de la bruixeria al Lluçanès del segle XVII. L’objectiu és fer arribar aquesta temàtica no només per la Fira de les Bruixes, sinó al llarg de l’any.

A Catalunya la caça de Bruixes va afectar unes 400 persones, el noranta per cent de les quals eren dones i entre 1618 i 1648, a Sant Feliu Sasserra es van processar vint-i-tres dones, i almenys sis d’elles van ser executades.

Un muntatge audiovisual ens transporta al judici d’una bruixa, Caterina Trenca, el procés de la qual, igual que els d’altres bruixes lluçaneses es conserven a la Biblioteca Menéndez i Pelayo de Santander. Avui les actes del judici de les bruixes del Lluçanès (més de tres-centes pàgines) constitueixen el conjunt documental més complet dels que s’han conservat sobre bruixeria a Catalunya i un dels més interessants d’Europa.

Visites recomanades
  • Antiga Sotsvegueria del Lluçanès (edifici Actual de l’Ajuntament)
  • Centre d’Interpretació de la Bruixeria
  • Biblioteca Sant Pere Almató
  • Serrat de les Forques
  • Església parroquial
  • Nucli antic
  • Recorregut històric per la vila – Explicació dels principals edificis per mitjà de codis QR
  • Itinerari a la Font de la Corda
  • Capella de santa Magdalena.
  • Itinerari des de Sant Feliu fins al Serrat Llobater
  • Itinerari  des de Sant Feliu Sasserra fins a la Balma de Pastorelles
  • Itinerari Cruïlla del Pujalt

Ajuntament de Sant Feliu de Sasserra

GALERIA
Deixa un comentari

Informació de la Ruta
  • Comarca
  • Categoria
  • Situació
    Sant Feliu Sasserra, 08274, Barcelona
  • Telèfon
    938 819 011

PUBLICITAT

Anuncia't

UBICACIÓ

UBICACIÓ