El Soleràs

On s’hi respira l’esperit garriguenc

Aquesta vegada ens deixem perdre per la petita localitat garriguenca del Soleràs. Des de lluny, ens enlluerna un sol càlid i, abans d’arribar, veiem la punta del campanar de la seva majestuosa església. Es respira tranquil·litat, aquella que busquem quan volem desconnectar, de veritat.

Fem una vista panoràmica i ens adonem que el seu camp està composat per una suau ondulació on hi predomina el conreu de camps plens d’oliveres i ametllers.

Els horts dels pagesos també li donen una imatge rural d’allò més encisadora. La ramaderia també forma part de l’economia de la població. En una de les entrades a la població hi ha les runes d’un antic molí d’oli del segle XVIII (dels quatre que hi havia hagut). A l’altra entrada hi ha les restes d’un pou d’aigua.

Emblemes de la ciutat

Tres emblemes identifiquen el Soleràs, l’Església Parroquial de Santa Maria, la Cooperativa del Camp i els Santuaris.

Per una banda, l’Església Parroquial de Santa Maria i es tracta d’una construcció neoclàssica de tres naus de 1805. Tota feta de pedra, amb grans ornaments, pilastres adossades i cornises i la portada flanquejada per dues columnes toscanes. A dins s’hi troba un retaule a l’altar major que és del Ramon Borràs. A dins hi ha fins a 10 altar i tota l’església està repleta d’imatges.

De gran interès arquitectònic s’hi troba la Cooperativa del Camp creada el 1919, un bonic edifici modernista de Cèsar Martinell, arquitecte deixeble de Gaudí, que val la pena visitar, així com les restes del molí, del segle XVIII.

Des de la seva construcció fins a dia d’avui la cooperativa ha sofert nombrosos canvis estructurals per adaptar-la a les noves necessitats i formes de producció. Tots aquests canvis, però, s’han fet sempre respectant el disseny exterior original que fa tan característic aquest edifici, tot resseguit per un sòcol, una façana dividida per pilastres de maó vist formant línies verticals, on hi estan situades les diferents obertures acabades amb un arc de mig punt.

La imatge que transmet aquest edifici amb les cornises ondulades i les pilastres que recorren la façana es podria definir com a neobarroca. A dins i trobareu diferents sales que estan creades per oferir diferents serveis. És una construcció digna de ser visitada, a més teniu l’oportunitat de provar el deliciós oli del Soleràs, que presenta les característiques organolèptiques de l’oliva verge extra tan singular de les Garrigues.

A la partida dels Rasos hi ha l’Ermita de la Mare de Déu de Les Garrigues de Jaume Casañé i Bellet. A la partida dels Esplans s’hi troben tres ermites, el Sagrat Cor de Maria, la de la cova de la Mare de Déu de Lourdes i l’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat.

Hi ha una zona d’esbarjo amb una vista panoràmica, on els més petits poden compartir estones amb els seus amics, on poder berenar i jugar fins que en tinguin prou. Es convertirà en la zona preferida dels més menuts. 

Festivitats

En aquest espai s’hi celebren diferents festes durant l’any que apleguen a moltes persones del poble així com també, de fora vila.

Un exemple vindria a ser per Setmana Santa que es duen a terme dues processons on desfilen els Armats del Soleràs, un grup de persones vestides de soldat romà. El grup, amb llances i estendards, camina al pas i fa maniobres de tropa. D’altra banda, s’aprofita per treure les imatges de l’església i la canalla del poble es vesteix de personatges de la Bíblia.

Les tradicions acompanyen sempre els actes, i el divendres Sant es juga a “Les xapes” on tothom aposta a si cauran de cara o creu les dues monedes antigues que es llancen a l’aire. Ja ho veieu, la Setmana Santa al Soleràs es viu d’una manera intensa i amb participació, ideal per viure una festa tan simbòlica. Un joc típic del Soleràs.

Dins d’aquesta festivitat es cuinen les mítiques Orelletes, unes postres dolces i delicioses en que de ben segur, no diràs que no.

I així un grapat de tradicions que deixen a aquest municipi garriguenc una imatge tendra, tradicionals, rural i amb molt afecte per les petites coses que donen tanta vida.

Tot tan de poble que donen ganes de voler endinsar-se pels seus carrerons estrets, en que, els balcons, les pedres i les plantes t’envolten d’una manera significativa. Si els visites en aquesta temporada tardor/hivern segurament et trobis amb alguna família pagesa collint les ametlles i olives dels seus camps.

Una imatge molt típica d’aquest municipi agrícola.

GALERIA
Deixa un comentari

Informació de la Ruta

PUBLICITAT

Anuncia't

UBICACIÓ

UBICACIÓ